Retrat d'un pastor
La voi-là, la chansó deu pastre!
Al grau de cada blau,
figures fosques.
La crida dels pastors és gallardia
de dreceres
foraviades,
venint pels cabals altius de l’herba.
Do de mil flors i tots els brins,
isards pastors de la veu dreta.
Incisos al soc,
amb gúbies de sal amb traç
de xerigot i d’estalzí
nocturn en cercles de foguera.
Amb tant Sol a dir-nos
i tant temperi de compondre’ns.
Han dut pans en mans calentes
de braguers d’albes turgents,
pujats amb el llevat dels rostres.
I el redall del cant indemne
per fer-se amunt Grandia.
Llampat l’esbart
a trons dansa la pleta,
èbria de fems d’enterca bèstia.
Fulgor romàs a les pastures,
goigs de lluna a les bassulles,
peus de punta entre peülles.
Arnau Orobitg, 2016