Retrat d'un pastor

La voi-là, la chansó deu pastre!

Al grau de cada blau, 
figures fosques. 
La crida dels pastors és gallardia 
de dreceres 
foraviades, 
venint pels cabals altius de l’herba. 

Do de mil flors i tots els brins, 
isards pastors de la veu dreta. 
Incisos al soc, 
amb gúbies de sal amb traç 
de xerigot i d’estalzí 
nocturn en cercles de foguera. 

Amb tant Sol a dir-nos 
i tant temperi de compondre’ns. 

Han dut pans en mans calentes 
de braguers d’albes turgents, 
pujats amb el llevat dels rostres. 
I el redall del cant indemne 
per fer-se amunt Grandia. 

Llampat l’esbart 
a trons dansa la pleta, 
èbria de fems d’enterca bèstia. 
Fulgor romàs a les pastures, 
goigs de lluna a les bassulles, 
peus de punta entre peülles. 

 

            Arnau Orobitg, 2016