top of page

2019 -2017

Análogos

Entre els humans i els animals, la connexió és il·limitada: ja som mimètics, som rivals, paradoxals, harmonitzables... 

En cada quadre de postal (descrit amb exactitud plàstica) hi ha un amalgama i un lligam que exposa els moviments de l'ànima, la simbiosi natural de les presències inexactes en convivència terrenal.

I hi ha esotèriques puixances, i hi ha tuteles ancestrals, pors, energies, ànsies, calmes... És tot un catàleg vital (i fins pots mortem) que ens reclama des de la crítica social fins a la força imaginària del signe icònic connotant.

Interpreteu segons la gràcia i complaeu-vos en l'esguard, que cada joc que fa la imatge té una analogia d'impacte però s'assossega al solatge: què n'evocaràs, tu, demà?

 

Josep Pedrals

Paisatge vital

2018. Acrílic sobre tela. 116 cm x 89cm.

Transformació mimètica

2019. Acrílic sobre tela. 89 x 116cm

Ull i embrió

2017. Acrílic sobre tela. 116 x 89cm.

La mirada i el corb

2017. Acrílic sobre tela. 92cm x 73cm.

El foc de la por

2019. Acrílic sobre tela. 116 x 89cm.

Contraposició

2018. Acrílic sobre tela. 89 x 116cm.

Somnis sense fronteres

2019. Acrílic sobre tela. 130 x 81cm.

Desolació

2018. Acrílic sobre tela. 73 x 92cm.

Pors

2018. Acrílic sobre tela. 89 x 130 cm.

Desolació

2018. Acrílic sobre tela. 73 x 92cm.

Derives i refugis

2017. Acrílic sobre tela. 92 x 73cm.

Calau i el fruit prohibit

2018. Acrílic sobre tela. 81 x 116cm.

Cura i puresa

2018. Acrílic sobre tela. 100 x 50cm

Violència i fragilitat

2018. Acrílic sobre tela. 100 x 100cm.

Extinció

2017. Acrílic sobre tela. 73 x 60cm.

Solitud nàufraga

2018. Acrílic sobre tela. 100 x 100cm..

Transformació mimètica

2019. Acrílic sobre tela. 116 x 89cm

Protecció i resurrecció

2019. Acrílic sobre tela. 100 x 73cm.

Esperit i extinció

2018. Acrílic sobre tela. 130 x 81cm.

Extinció

2017. Acrílic sobre tela. 73 x 60cm.

Sovint l'ànima s'agita perquè l'humà la sacseja amb la carència d'humanitat.

Contemplar la bellesa dels animals per sotmetre'ns a la veritat més humil i universal és també cultivar l'ànima.

L'art és un mitjà que em commou, una forma de viure.

El patiment és innat i sorgeix del fons del mateix ésser.

La pintura un refugi de color; servir al silenci, sotmetre's al món, comprendre l'existència.

I entre les anades i vingudes de mi mateixa als altres, la bellesa m'acompanya. Ens acompanya.

La intenció és comprendre sense jutjar.

Tinc quelcom a dir: pinto perquè estimo.

Maria Vernet

Abril del 2019

bottom of page