2020-2021

Una revelació pròpia

L'amor perquè existeixes tu. acrílic sobre tela.130x81cm
Força i coratge. acrílic sobre tela.100x100cm
Memòria i vigor. acrílic sobre tela. 116x81cm
Plenitud. acrílic sobre tela. 100x100cm
D'ella a ell. acrílic sobre tela. 131x100cm
La mare. acrílic sobre tela. 100x50cm
Arrels i la meva vida. acrílic sobre tela. 120x80cm
Embaraç en temps de Covid-19. acrylic sobre tela. 100x100cm
I a la mort, vida. acrílic sobre tela. 100x100cm
Sense límits. acrílic sobre tela. 100x100cm
Submergida. acrílic sobre tela. 60x60cm
Mare I ifilla. acrílic sobre tela. 81x65cm
Transformació. acrílic sobre tela. 130x81cm

"Una revelació pròpia" presenta una sèrie de retrats en pintura de dones més enllà dels estereotips. Una temàtica connectada amb el quotidià, personal i real. Maria Vernet ens mostra amb empatia i sororitat diferents realitats pròximes que desterren la diferència; presència i diversitat traspassen fronteres amb mirades particulars que commouen l'espectador.

 

La immigració, el canvi de gènere, el plantejament de la bellesa com a cànon establert, la lluita per la igualtat, l'embaràs en temps de covid-19, l'adolescència i la maternitat, la vellesa, la vida i la mort són temàtiques que apareixen en els retrats de les protagonistes, especialment escollides. Les pintures denoten una admiració cap a aquestes dones, sense nostàlgia i amb la passió de la primera trobada entre la matèria i la metafísica. Neix, així, una transcendència que evoca la lluita de la visibilitat activa i protagonista de la dona, sense reduir-ne la mirada només al ser vistes. Les dones no apareixen només com a retratades, formen part d'una mirada activa que atorga visibilitat, subratlla les persones, els sabers, els referents culturals i de gènere a partir de la revalorització de la identitat i de la subjectivitat pròpies.

 

La sèrie de quadres figuratius, acrílic sobre tela, de colors suaus i al mateix temps vibrants, pintats per Maria Vernet durant el 2020 i el 2021, mostren una pintura lluminosa , però també una lluita de lluites de forma personal i alegre, subratllant així la dignitat i l'esperança com a part de la fortalesa interna que sovint no es pot representar, però que evoquen amb èxit les protagonistes. L'autora retrata l'esperança com a quelcom més que una il·lusió; com una necessitat i una llibertat. Al mateix temps, la profunditat de les mirades ens recorden l'art i la feminitat com un espai de resistència que construeix relats que il·lustren altres formes de ser i d'interrelacionar-se, i que contribueixen a la transformació social.

 

 

maria vernet 1M, novembre del 2021