2019 -2017
Anàloga
Entre els humans i els animals, la connexió és il·limitada: ja som mimètics, som rivals, paradoxals, harmonitzables...
En cada quadre de postal (descrit amb exactitud plàstica) hi ha un amalgama i un lligam que exposa els moviments de l'ànima, la simbiosi natural de les presències inexactes en convivència terrenal.
I hi ha esotèriques puixances, i hi ha tuteles ancestrals, pors, energies, ànsies, calmes... És tot un catàleg vital (i fins pots mortem) que ens reclama des de la crítica social fins a la força imaginària del signe icònic connotant.
Interpreteu segons la gràcia i complaeu-vos en l'esguard, que cada joc que fa la imatge té una analogia d'impacte però s'assossega al solatge: què n'evocaràs, tu, demà?
Josep Pedrals
Sovint l'ànima s'agita perquè l'humà la sacseja amb la carència d'humanitat.
Contemplar la bellesa dels animals per sotmetre'ns a la veritat més humil i universal és també cultivar l'ànima.
L'art és un mitjà que em commou, una forma de viure.
El patiment és innat i sorgeix del fons del mateix ésser.
La pintura un refugi de color; servir al silenci, sotmetre's al món, comprendre l'existència.
I entre les anades i vingudes de mi mateixa als altres, la bellesa m'acompanya. Ens acompanya.
La intenció és comprendre sense jutjar.
Tinc quelcom a dir: pinto perquè estimo.
Maria Vernet
Abril del 2019