top of page

2019 -2017

Anàloga

Entre els humans i els animals, la connexió és il·limitada: ja som mimètics, som rivals, paradoxals, harmonitzables... 

En cada quadre de postal (descrit amb exactitud plàstica) hi ha un amalgama i un lligam que exposa els moviments de l'ànima, la simbiosi natural de les presències inexactes en convivència terrenal.

I hi ha esotèriques puixances, i hi ha tuteles ancestrals, pors, energies, ànsies, calmes... És tot un catàleg vital (i fins pots mortem) que ens reclama des de la crítica social fins a la força imaginària del signe icònic connotant.

Interpreteu segons la gràcia i complaeu-vos en l'esguard, que cada joc que fa la imatge té una analogia d'impacte però s'assossega al solatge: què n'evocaràs, tu, demà?

 

Josep Pedrals

Paisatge vital. acrílic sobre tela. 89x116 cm. desembre del 2018.
Transformació mimètica. acrílic sobre tela. 89x116cm. gener del 2019.
Ull i embrió. acrílic sobre tela. 116x89cm. octubre del 2017.
La mirada i el corb. acrílic sobre tela. 73x92cm. novembre del 2017.
El foc de la por. acrílic sobre tela. 89x116cm. gener del 2019.
Contraposició. acrílic sobre tela. 116x89cm. octubre del 2018.
Somnis sense fronteres. acrílic sobre tela. 81x130cm. març del 2019.
Desolació. acrílic sobre tela. 73x92cm. setembre del 2018.
Pors. acrílic sobre tela. 89x130 cm. maig del 2018.
Desolació. acrílic sobre tela. 73x92cm. setembre del 2018.
Derives i refugis. acrílic sobre tela. 92x73cm. agost del 2017.
Calau i el fruit prohibit. acrílic sobre tela. 116x81cm. febrer del 2018.
Cura i puresa. acrílic sobre tela. 50x100cm. setembre del 2018.
Violència i fragilitat. acrílic sobre tela. 100x100cm. gener del 2018
Extinció. acrílic sobre tela. 73x60cm. agost del 2017.
Solitud nàufraga. acrílic sobre tela. 100x100cm. desembre del 2018.
Transformació mimètica. acrílic sobre tela. 89x116cm. gener del 2019.
Protecció i resurrecció. acrílic sobre tela. 73x100 cm. febrer del 2019.
Esperit i extinció. acrílic sobre tela. 81x130 cm. agost del 2018.
Extinció. acrílic sobre tela. 73x60cm. agost del 2017.

Sovint l'ànima s'agita perquè l'humà la sacseja amb la carència d'humanitat.

Contemplar la bellesa dels animals per sotmetre'ns a la veritat més humil i universal és també cultivar l'ànima.

L'art és un mitjà que em commou, una forma de viure.

El patiment és innat i sorgeix del fons del mateix ésser.

La pintura un refugi de color; servir al silenci, sotmetre's al món, comprendre l'existència.

I entre les anades i vingudes de mi mateixa als altres, la bellesa m'acompanya. Ens acompanya.

La intenció és comprendre sense jutjar.

Tinc quelcom a dir: pinto perquè estimo.

Maria Vernet

Abril del 2019

bottom of page