Exposició 2017
Pintura, fotografia, performance i escultura
Sostenir el sospir en la raó de l'existència, l'ofeg no es de qui s'esguerra sinó de qui es manté en l'esperança del pròxim després. Un instant de creació sense pretext suspés en l'aire desdibuixat del temps, on el dolor és part del llenguatge que ens compromet com a habitants i fruir el tarannà cíclic e irrevocable de tota estació vital.
Li donava una ànima a la matèria i jo floria dins seu i l'esquerda i la llum es guarien esdevenint-ne una i esperançadora.
El pes de la matèria esguerrada, la clau del to sentit, gota a gota la matèria que considera esdevé llum per l'ànima, any rere any, compromís vital. No hi ha discurs en les meves paraules, només imatges en el meu discurs. De tant concepte envà se m'ha esquerdat l'ànima, de tantes ànimes esquerdades la foscor ha deixat de ser càlida.
I l'esquerda i la llum és un itinerari en el crear, on el jo i l'art no volen ser. On ser ja fa massa mal. On és trobar un camí i fer-lo és desfer-lo.
El rastre de l'esquerda a l'ànima, l'instant càlid de la llum.
I l'esquerda i la llum,
maria vernet 2017