Retrat de l'anorexia

Des dels 16 anys que pateixo bulímia nerviosa amb episodis d´anorèxia nerviosa, ara en tinc 41. El que hem passa és que tinc una necessitat de tenir un gran control sobre cada centímetre, com que això és impossible ho faig sobre mi mateixa, sobre el meu cos, la meva alimentació, etc. És un patiment costant, ja que mai arribes a estar satisfeta amb el resultat. Crec que em passa perquè tinc un buit dins meu i tinc la necessitat d´omplir-lo sigui amb l´amor dels altres o quan això no és suficient ho faig amb menjar i llavors em sento culpable i tinc la necessitat de vomitar o purgar-me. L’esperança quan estic positiva és la que em manté, sinó no estaria en aquest món. Espero que algun dia tots aquets pensaments que tinc disminueixin, però també sé que del tot no em desapareixeran mai. Però amb això estaria contenta. Anhelo poder tenir una vida normal, sense dependre del menjar ni d´estar dominada per ell.  

Crec en la vida perquè on hi ha vida hi ha esperança i sé sobretot, ara que estic millor, que me’n puc sortir.

                       

                                                                                   Olga 30 de maig del 2015